A la meva vida, quan tot l’esplendor de la joventut
va aparèixer un estat de por, d’angoixa.Tot era irreal, confús i solitud,
semblava que el cor explotés i que em tornava boja,
van ser anys estranys,
tristos i desesperants.Amb el temps i ajuda,
semblava que el color negre desaparegués
ja no era una desconeguda
apareixien colors vius i tot tornava a la realitat
anava coneixent més enllà d’ aquelles ulleres fosques
que em limitaven la visibilitat.De tot se’n surt,
del pou més profund
I del cor més obscur.
Eva Moliner
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Sense comentaris