Amb pròpia experiència

A la meva vida, quan tot l’esplendor de la joventut
va aparèixer un estat de por, d’angoixa.

Tot era irreal, confús i solitud,
semblava que el cor explotés i que em tornava boja,
van ser anys estranys,
tristos i desesperants.

Amb el temps i ajuda,
semblava que el color negre desaparegués
ja no era una desconeguda
apareixien colors vius i tot tornava a la realitat
anava coneixent més enllà d’ aquelles ulleres fosques
que em limitaven la visibilitat.

De tot se’n surt,
del pou més profund
I del cor més obscur.

Eva Moliner

Amb pròpia experiència

Sense comentaris

Publica un comentari