La Bogeria

La Bogeria

“De sobte m´agafa
Una urgent esquizofrènia”
Silvia Bel Fransí.

Existeix un poema sobre la bogeria
i potser és aquest,
en cada pas de vianants hi ha una zebra,
i en cada fanal hi ha un sol artificial,
que il·lumina  les nits més animals
en què s´escriuen els poemes més tristos,
i se´m taquen de tinta les mans.

L´esquizofrenia és del meu color,
i cau un llamp a la teulada,
plou agulles sense ferir a ningú,
i cada poema d´amor cursi o desamor tràgic,
hi ha un vers escrit per a tu.

Existeix un poema sobre la bogeria
i potser és aquest,
que balla amb els angels i balla com el dimoni
i no sap per què els ulls de l´enemic
són plens de petroli i odi,
si mai ha volgut rival ni batalla,
i llegeix el final entre la deixalla.

Un crit que mai calla, un absurd manifest,
existeix un poema sobre la bogeria
i potser és aquest.

 

Andreu Gaset

Sense comentaris

Publica un comentari